ARGUMENTARI VAGA FEMINISTA PV

ARGUMENTARI

Venim de lluny, tenim una llarga història feminista i un recorregut de molts 8 de març prenent el carrer, la plaça,

la paraula amb el propòsit de subvertir l’ordre del món i el discurs heteropatriarcal, racista i neoliberal.

Al crit de “ni una menys, vives ens volem” que van llançar les feministes argentines, es va dur a terme la primera

vaga global de dones de treball productiu i reproductiu el 8 de març de 2017. Milions de dones de 70 països, des de

l’Argentina a Polònia , des de Turquia als Estats Units, des de Brasil a Itàlia passant per les nostres terres, ens

contagiem i ocupem els carrers per fer visibles els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos. Perquè

en els últims anys des del moviment feminista intergeneracional, creixent en nombre i en energia, impulsem i

desenvolupem propostes i idees per pensar en altres vides i un altre món.

El 2018 volem arribar més lluny amb una vaga més àmplia que la de 2017 i visibilitzar la nostra força, la nostra ràbia

i dolor i alhora, la nostra alegria compartida de saber-nos fortes.

Volem que ningú puga mirar a un altre costat davant de les nostres propostes i la nostra centralitat en el món.

Per això des del moviment feminista convoquem a una Vaga Feminista per al 8 de març. És una vaga

que va més enllà del que s’identifica com atur laboral, ja que la participació de les dones és nuclear en totes les

esferes de la vida, i la vaga ha d’assolir també altres treballs i espais: el de les cures, el consum, l’educació i la vida

associativa.

Practiquem uns feminismes interseccionals perquè sabem que estem travessades per desigualtats i precarietats que

ens situen en llocs molt diversos davant del patriarcat, el treball assalariat, les cures, el consum, l’exercici dels

nostres drets, la formació i la participació ciutadana. Al mateix temps que per les diferències que travessem alguna

de nosaltres segons la procedència, la classe, l’edat, l’orientació sexual, la identitat de gènere i habilitats. Però la vaga

és de totes, hi ha un espai per a totes i cadascuna de nosaltres en la nostra vaga feminista del 8M.

Ens convoquem totes, com van fer les nostres antecessores, per trencar els privilegis d’una societat patriarcal i

capitalista, racista i heteronormativa. Ens convoquem totes a aquesta vaga que té els seus antecedents en la tragèdia

que va suposar per a les nostres germanes que van ser assassinades, cremades, acusades de “bruixes”, per

perpetuar el control del model social i econòmic masculí, que se sentia amenaçat.

El nostre és un crit global, transfronterer i transcultural. Som un moviment internacional divers que planta cara a l’ordre patriarcal, racista, capitalista i depredador amb el medi ambient.

Proposem altres vides i un altre món radicalment diferent. Formem part de les lluites contra les violències

masclistes, pel dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, per la justícia social, l’habitatge, la salut, l’educació,

la sobirania alimentària, i la laïcitat, contra l’extractivisme i els tractats de lliure comerç, l’explotació i moltes altres

lluites col·lectives. Unides per una altra forma d’entendre i organitzar la vida, l’economia i les relacions. Perquè som

antimilitaristes i estem contra les guerres i les fronteres, contra els Estats autoritaris i repressors que imposen lleis

mordassa i criminalitzen la protesta i la resistència feminista. Unides a les dones que defensen els drets humans i la

terra, arriscant les seves vides.

Formem part d’un procés de transformació radical de la societat, de la cultura, de l’economia, de les relacions.

Volem ocupar l’espai públic, reapropiar-nos de la decisió sobre el nostre cos i la nostra vida,, reafirmar la força

política de les dones, lesbianes i trans i preservar el planeta en què vivim.

I per això el 8M pararem nostre consum, el treball domèstic i les cures, el treball remunerat i els 

nostres estudis, per a demostrar que sense nosaltres no es produeix, i sense nosaltres no es 

reprodueix.

Això ni comença ni s’acaba el 8 de març. El procés comença molt abans del dia de la vaga, fent reunions, construint

propostes, teixint xarxes, posant en marxa processos de contagi … i culminarà el dia 8 de març amb una vaga en què

visibilitzarem les nostres denúncies i exigències en tots els espais, prenent els carrers en pobles i ciutats.

Fem Vaga perquè les VIOLÈNCIES masclistes són una forma de dominació. És intolerable que no pugam

ser autònomes, ames de les nostres vides i els nostres cossos.

Que expressar-nos o simplement caminar pels carrers ens produïsca por.

Diem:

PROU a totes les violències que patim en tots els àmbits i espais de les nostres vides,

des de les nostres cases a les institucions dels Estats.

Fem vaga perquè el control de la nostra vida sexual i reproductiva és un instrument del patriarcat per a tractar de

sotmetre els COSSOS i les vides de les dones, lesbianes i trans.

El dret a decidir com un dret de justícia social i que defensa els feminismes, va obrint les portes perquè pugam

expressar diversos projectes de vida: noves formes de viure la sexualitat, la maternitat, el cos i la identitat.

Els drets sexuals i els reproductius tenen a veure amb el cos i la nostra subjectivitat i no estar marcats per les

condicions socials, culturals i econòmiques en les quals vivim.

Fem vaga perquè els límits imposats a la mobilitat humana, el racisme i la xenofòbia en totes les seues

manifestacions i les condicions humanes específiques que vivim les dones migrants, o siga les FRONTERES,

son qüestions centrals i transversals en la vaga feminista.

Fem vaga perquè nosaltres posem la vida al centre, per això defensem vides dignes on totes les persones en les

distintes parts del món, puguen accedir als recursos neessaris per a cobrir les nostres necessitats en condicions

d’igualtat i de sostenibilitat ambiental.

Per això l’ECONOMIA també és un eix fonamental en aquesta vaga.

Vaga de Cures

Amb aquesta vaga volem fer patent que el sistema econòmic col·lapsaria sense els nostres treballs 

quotidians de cures. Uns treballs que estan invisibilitzats i desvaloritzats en un sistema que se sosté per

l’apropiació que fa de les cures que realitzem les dones, sense tindre en compte les nostres necessitats i projectes

vitals.

Som nosaltres qui cuidem constantment a les nostres famílies, parelles, companys de treball, amics, amigues, a

tothom que gira al nostre voltant. Sense totes aquestes tasques cap persona podria viure. Perquè malgrat estar

invisibilitzades, són tasques imprescindibles per al benestar de les persones i per a la sostenibilitat de la vida i el

planeta. Volem parar de cuidar, però per una altra banda, també volem reivindicar les cures en si mateix, la seua

necessitat per tal que totes i tots comprenguem la seua importància vital, perquè es convertisca en una

responsabilitat social, compartida i redistribuïda.

Volem aturar-nos perquè les cures no recaiguen solament en nosaltres.

Proposem deixar de fer les activitats i tasques quotidianes  dirigides a les cures de les persones i al manteniment

dels espais vitals en què transcorren les nostres vides.

Les dones ens aturem, però no les cures. Per això és necessari uns SERVEIS MÍNIMS que les garantisquen,

que siguen inexcusables i inajornables per l’atenció de les persones que estiguen en situació de necessitar cures

per a les activitats bàsiques de la seua vida diària o específiques i no puguen cobrir-les altres persones.

Aquestes són algunes idees que podem seguir:

  • Parlar ambles persones del nostre entorn, amics, amigues, família, sobre com

distribuir el treball de cures i domèstic, a partir de la setmana del 8 de març, de

forma equitativa.

  • Organitzarla cura col·lectiva dels menuts i menudes per al dia 8.
  • No encarregar-nosde portar els xiquets i xiquetes al col·legi.
  • No encarregar-nosd’escurar, estendre, planxar o anar a comprar.
  • No encarregar-nosde preparar el menjar per la resta de persones.
  • No responsabilitzar-nosde netejar ni de cuidar dels néts i nétes.
  • No atendre el telèfonde la nostra associació ni encarregar-nos de la logística, ni prendre acta ni arreplegar en acabar una assemblea.

Sabem que amb deixar de cuidar un dia no realitzem un gran canvi, per això convidem

a que això siga l’inici d’una nova forma d’organitzar i compartir els treballs de cures.

Vaga Laboral

Una vaga laboral significa no realitzar treball assalariat en empreses, comerços, fàbriques, serveis 

públics de salut, educació, ni cures. Desaparéixer físicament durant de tots els espais que ocupem aquesta

jornada.

Motius

  • Bretxasalarial (superior al País Valencià en comparació amb la mitjana estatal). Exigim l’equiparació salarial entre homes i dones i una llei similar a la d’Islàndia.
  • Precarietatlaboral com fruit de la divisió sexual del treball i l’adscripció de les cures a les dones: més atur, més temporalitat i pitjors prestacions durant la vida laboral i la jubilació.
  • Assetjament sexualen el treball: incloent les violències patides als centres de treball e in itinere.
  • Quan lescures i el treball domèstic passen a l’àmbit laboral és en condicions d’explotació des de la precarietat fins a la tracta laboral. Moltes treballadores de la llar són dones migrants, a què el capitalisme les vol furtar tota la dignitat per raons de gènere, ètnia, classe i lloc de procedència.
  • Ungran percentatge de dones amb diversitat funcional són fruit d’accidents laborals i malalties professionals. Aquestes dones tenen un tractament diferental dels homes (tractaments assistencials, en compte de la inserció en el món laboral i la vida social).

Objectius

  • Derogacióde la reforma laboral
  • Ratificar eldecret 189 de l’OIT sobre el treball domèstic, desenvolupar-lo i abolir el treball intern.
  • Aconseguirpermisos per naixement i adopció d’iguals, obligatoris i intrasferibles per a totes les persones.
  • Derogarla llei d’estrangeria.

Idees per portar a terme:

  • Fer campanyaamb anterioritat en els centres de treball, explicant les raons de

la vaga, debatent sobre la situació labora de les dones en el nostre sector, fent assemblees i reunions informatives

sobre la vaga per part dels comitès

d’empresa i les seccions sindicals.

  • Informem-nos deles qüestions legals.
  • Lesdones amb contractes, regularitzades, legalitzades podem no assistir als nostres centres de treball.
  • Organitzem mobilitzacionsallà on treballem.
  • Fer unavaga general de dones ens planteja a moltes de nosaltres el problema de la gran precarietat dels nostres treballs i la vulnerabilitat de la nostra situació en el món laboral i en la vida en general. Això s’afegeix a la dificultat que totes tenim per fer vaga. Moltes dones no podem ni tan sols exercir aquest dret. Som dones migrants sense papers, en treballs de l’economia submergida, de treball domèstic, de cures particulars, en xicotets tallers il·legals, xicotets comerços, en hostaleria treballant sense contracte.
  • Si eres treballadora de la llar, migrant sense papers, empleada d’un xicotet comerç i no pots parar eixe dia, també es poden organitzar activitats per donara
  •  conéixer la vaga els dies d’abans.
  • I en tots els espais es pot reflexionar col·lectivament en torn a què poden fer tots i cadascú dels homes per a canviar una situació de discriminació en el treball sobre la que ja s’haurien d’haver manifestat contraris.

Vaga de Consum

Volem parar de consumir, aturar els mercats dels nostres barris i pobles. No hi haurà fruiteres, carnisseres,

pescateres, no hi haurà consumidores. Volem aturar la ciutat.

Però també volem construir estratègies de consum alternatiu, que respecte els nostres drets i les 

nostres vides. Un consum conscient, sostenible, de proximitat i de temporada.

Aquestes són algunes idees que podem seguir pel 8 de març:

  • Proposemno comprar ni consumir cap producte o servei, més enllà dels imprescindibles per la supervivència i l’activisme d’aquest dia (electricitat, transport, aigua, menjar, comunicacions, etc.).
  • Proposemassenyalar les marques que apliquen la “taxa rosa” i deixar de
  • consumir-les. Fer boicot als productes que imposen la “taxa rosa”. No podem tenir un 21% d’IVA sobre productes de primera necessitat per la nostra salut.
  • Com alternativa, proposem conscienciar sobre altres mitjans com pot ser la copa menstrual.
  • No consumir i fer boicot a productes que col·laboren amb l’Apartheid i l’ocupació en altres llocs del món, com pot ser Palestina.
  • No escollir productes sobre-envasats. Organitzar-nos per a consumir col·lectivament i escollir productes de proximitat.
  • Evitar el consum en comerços on les dones es troben en unes males condicions laborals i vitals. Volem que es respecten els drets de les treballadores.
  • Informar-nossobre l’origen i els processos de producció dels productes que consumim. Evitar el consum d’aquells productes l’elaboració del qual comporte l’explotació d’altres pobles.
  • Informar-nos activament siels productes que consumim són respectuosos amb el medi ambient.
  • Usarla bicicleta o desplaçar-se caminant.
  • Reduir l’úsd’aparells elèctrics (ordinadors, mòbils, etc.) i el consum de televisió, silenciar els anuncis televisius o de ràdio que ens imposen veure i escoltar.

Vaga d’Educació

Volem aturar els col·legis, instituts i universitat perquè els sistema educatiu en totes les seues etapes és el

principal espai de socialització en el qual es produeix i reprodueix l’actual sistema capitalista i patriarcal, molt lluny

de ser un espai on es creix en igualtat social.

Des de l’escola i l’institut es construeixen els rols de gènere, els estereotips i l’amor romàntic heterosexual com a

model únic de relació afectiu-sexual, al mateix temps que nosaltres comencem a construir la nostra identitat

sexual en uns centres que manquen d’una educació afectiu-sexual diversa i que estan plens d’actituts

LGTBQIfòbiques. Fins i tot la universitat, on no és difícil veure la divisió sexual a l’hora d’escollir carrera i el

sostres de vidre a l’hora d’investigar o promocionar en la Universitat. En totes aquestes etapes també veiem que

la història de les dones, la nostra història, ha estat invisibilitzada i apartada de les aules i els llibres de text.

De la mateixa manera, les estudiantes ens veiem sotmeses a una triple explotació: estudiantes, treballadores i

cuidadores, que ens aboca a una precarietat vital absoluta.

Per això, les estudiantes del moviment feminista volem sumar-nos a aquesta vaga del 8

de març reivindicant:

  • Una educaciópública, laica i feminista
  • Una educacióque transversalitze la perspectiva de gènere en totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat silenciada.
  • El nostre dret a una educació afectiu-sexual diversa, lliure d’estereotips heteropatriarcals i que no ens reduïsquen a objectes.
  • La coeducació i la corresponsabilitat.
  • I seguir lluitant per la baixada de les taxes i l’augment de les beques que no ens permeten conciliar la vida estudiantil, laboral i de cures.

Com proposem fer-ho?

  • No assistira classe el dia 8 de març. Si hi ha examen o una classe en què controlen l’assistència, recorda que tens dret a la vaga: parla amb l’equip directiu del teu institut i amb l’equip rectoral de la teua universitat per a solucionar-ho.
  • Informem sobre la vaga en les nostres escoles, institut o facultat. No oblidem a les dones treballadores i professores! Organitzem assemblees amb les dones dels centres educatius per preparar el dia de la vaga.
  • Organitzem accions i passa-classes pel dia de la vaga. Informem i debatem sobre la situació de les dones estudiantes i les professores: qüestionament, humiliació, invisibilització, assajament en les aules, etc.
  • No ens encarreguem de les cures: agafar el telèfon, preparar el menjar, organitzar-ho tot, etc. durant el dia de vaga.

Comissió Vaga Feminista 8M País Valencià

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

21 + = 23